AEiG Sant Sadurní

A castors, el projecte educatiu de l’agrupament, s’orienta cap a l’habituació

D’allò que es tracta, és que descobreixin una manera de fer que té estil propi, i que no s’assembli a allò que fan a la classe, o amb els pares i germans.

L’agrupament, ha de ser viscut com un espai diferent a l’escola. És cert de que al centre escolar s’hi fan també moltes coses – algunes potser fins hi tot semblants o repetides respecte a les que es fan al cau-. Tanmateix, els nens i nenes hi tenen un marge reduït d’acció que sigui lliure plenament, a causa del currículum de coneixements que cal aprendre tant si plou com si neva.

L’agrupament, també s’ha de sentir com un espai diferent a la família. Els caps no son els pares, ni els companys son els germans.

Les activitats de lleure que es realitzen als escoltes, han de ser la conseqüència natural d’un procés intens de descoberta dels propis gustos i afeccions. Es fa molt difícil explicar el sentit i el rerefons de la llei escolta a infants d’aquesta edat, per això tota referència s’ha de vincular amb fets i esdeveniments que han succeït en la rica i diversa vida del grup.

L’habituació al projecte educatiu de l’agrupament passa per referir-se d’una manera constant, al model de persona que trobem darrere de la llei escolta.

Els castors necessiten, de forma especial, que algú els faci anar mes enllà de tot allò que veuen els seus propis ulls. Aquesta descoberta d’un estil particular, de les regles del joc escolta, cal que sigui desenvolupada des de la convicció més profunda que els castors son persones amb un gran potencial i una elevada capacitat d’aprendre coses noves. Una actitud paternalista per part dels adults de vegades pot limitar-los les oportunitats d’arriscar, de generar situacions que provoquin dificultats que hagin de superar.

Treballar en clau d’habituació a castors significa que els adults que els acompanyen no han d’estar preocupats perquè tot surti perfecte sinó perquè tot surti de les mans dels infants, tant com sigui possible.

És d’aquesta manera que anirem creant una pauta invisible que situa el nen o la nena davant de si mateix, amb el repte de prendre cada cop decisions més conscients sobre què fer, sobre cap a on anar.

Codi Obert